dimecres, 28 de març del 2007

Qüestions sobre l'expressió escrita

Des que m'he interessat pel treball de l'expressió escrita m'he adonat d'algunes particularitats d'aquest apartat de la llengua:

- Fins que no es fa un treball sistemàtic i específic de l'expressió escrita aquesta no millora.


- Aquesta, junt a l'expressió i comprensió oral, és l'apartat que pitjor es treballa als llibres de text. En gairebé tots els llibres de text s'estudia una tipologia textual per a cada unitat didàctica, amb uns pocs exercicis per treballar-la i passant gairebé directament a la producció escrita. Així, els alumnes no arriben a treballar amb suficient profunditat mai un tipus de text, i quan comencen a escriure ho fan com poden, amb els seus recursos adquirits de forma natural i intuïtiva, ja que ningú els ha donat unes pautes per escriure.

Cal fer primer una fase d'anàlisi i "manipulació" del text, de forma que els alumnes puguen extraure les característiques de cada tipus de text i poder-les aplicar als seus escrits.

- Als llibres de text, els textos estan completament descontextualitzats de la resta d'aparats de la unitat: lèxic, gramàtica, ortografia...

En el grup de treball d'expressió escrita del meu col·legi, hem fet uns fulls de super-memòria ( la idea i el nom l'hem agafat d'un treball fet en una escola de Catalunya, no recorda ara exactament d'on). Es tracta d'uns petits esquemes on els alumnes escriuen les característiques més importants que volen resaltar d'allò que van a descriure després. Això els ajuda a organitzar el text abans de posar-se a escriure.


- Què difícil és corregir els textos dels alumnes! Almenys per a mi, em resulta molt dificil poder establir unes criteris objectius amb els quals poder extraure unes conclusions ben aclaridores: aquest és un Ausiàs March en potència, o aquest altre s'expressa pitjor que Jesulin. Per altra banda són moltes les qüestions a tindre en compte a l'hora d'avaluar: tots els aspectes que conformen la presentació externa, la cohesió i la coherència.

- És important que l'alumnat entenga el text com un instrument funcional i vertader de comunicació amb els altres, no un simple i avorrit exercici de la classe de llengua que han de fer per obligació. Doneu a llegir als altres companys de la classe, de l'escola, als pares, amics, etc. els seus treballs, penjeu-los als corredors per tal que ells ho puguen veure exposat i el que és més important, puguen veure com ho lligen els altres i quin és el resultat.

- Els alumnes gairebé mai revisen els seus escrits per si mateix. Cal dir-los que la revisió i la consegüent correció és pas necessari en el procés d'escriptura.



L'eina a resultat molt útil, però es dona el problema que si s'utilitza de manera continuada i no es dóna més llibertat, una vegada els alumnes han comprés i assimilat la mecànica, segueixen al peu de la lletra aquest esquema i el text és massa encasillat i repetitiu. Aleshores, hi ha que introduir altres recursos per tal de fer el text més amé i entenedor com ara l'utilització de connectors, la comparació i/o els superlatius, etc. això depén també del tipus de text que estem treballan. Per exemple quan vaig treballar les receptes dins del text instructiu, em va vindre molt bé introduir-los cinc o sis connectors, no més, per tal d'organitzar el text. Aquí teniu una mostra dels fulls de supermemòria que utilitzem.








2 comentaris:

Anna ha dit...

Alerta amb les faltes d'ortografia en aquesta entrada del bloc...

Anònim ha dit...

Faltes garrafals per ser docent